del “Calaix de mestra”
Gargots en el record
Crits al pati,
Pissarra bruta:
Xivarri engabiat del camí d’aventures
Amics de sempre,
paraula perduda
Records i oblits de tendresa muda
Mestra, escola,
cançó, lectura,
motxilla plena d’il·lusió inmadura.
Bata, llapis,
paper i pintura;
gargots en el record per sempre et perduren.
La corda
“A la barrejda qui no entri para…”
Colpeja fort el terra i puja cap el cel
De bat a bat es forma l’esfera en moviment
Al caire de l’abisme entrant al cercle obert
A l’angle de l’aresta saltant amb els dos peus
Dins del grant rotlle esperem punt atents
Fins que la cançó ens torni altre cop al moment:
“A la barrejada qui no surti para”
El partit
A tu et va la vida cada dia a mig matí quan l’entrepà t’espera dins del paper avorrit
I la suor t’abraça amb amor infinit, amb molta o poca traça lluites per un fí
I saltes, corres, xutes seguit de molts amics. De cop, si perds t’enfades i s’acaba el partit
“Connexió”
“cargol treu banya
puja la muntanya
cargol bover
jo també vindré”
Inventat histories de llum I de so
No paris camina,
Tens molta raó
Estira la closca que ara entro jo
Remou calaixeres
Ningú res pot dir
Estrelles daurades
També hi són aquí
“cargol treu banya
trenca la muntanya
cargol bover
jo t’ajudaré”
