crisi global
Dijous, novembre 13th, 20081.- model nacional
2.- model anglès
1.- model nacional
2.- model anglès
Aquí teniu un compte de Gianni Rodari i dibuixos de Fratto, tots dos col.laboradors de Loris Malaguzi a reggio Emilia
Dos nens estaven jugant, en un tranquil pati, a inventar-se un idioma especial per a poder parlar entre ells sense que ningú més els entengués.
– Brif, braf -va dir el primer.
– Braf, brof -va respondre el segon.
I van soltar una riallada.
En una balconada del primer pis hi havia un bon vellet llegint el diari, i a prop de la finestra de davant hi havia una velleta ni bona ni dolenta.
– Que ximples són aquests nens! -va dir la senyora.
Però el bon home no estava d’acord: – A mi no m’ho semblen.
– No em dirà que ha entès el que han dit…
– Doncs si, ho he entès tot. El primer ha dit: “Quin bonic dia”. El segon ha contestat: “Demà serà més bonic encara”.
La senyora va fer una ganyota, però no va dir gens, perquè els nens s’havien posat a parlar de nou en el seu idioma.
– Maraqui, barabasqui, pippirimosqui -va dir el primer.
– Bruf -va respondre el segon. I de nou els dos es van posar a riure.
– No em dirà que ara els ha entès…! -va exclamar indignada la velleta.
– Doncs ara també ho he entès tot -va respondre somrient el vellet.
El primer ha dit: “Quin feliços som per estar en el món”. I el segon ha contestat: “El món és bellíssim”. – Però per ventura és bonic de debò? -va insistir la viejecita.
– Brif, bruf, braf -va respondre el vellet.